Anatomia humana

Per Matthew Hoffman, MD

La bufeta urinària és un sac muscular a la pelvis, just a sobre i darrere de l'os pubis. Quan estigui buit, la bufeta es refereix a la mida i la forma d'una pera.

L'orina es fa als ronyons i es desplaça per dos tubs anomenats urèters a la bufeta. La bufeta emmagatzema orina, la qual cosa permet que la micció sigui poc freqüent i controlada. La bufeta està folrada per capes de teixit muscular que s'estenen per mantenir l'orina. La capacitat normal de la bufeta és de 400 a 600 ml.

Durant l'orina, els músculs de la bufeta espremen, i dos esfínters (vàlvules) obren per permetre que l'orina flueixi. L'orina surt de la bufeta a la uretra, que transporta l'orina del cos. Com que passa pel penis, la uretra és més llarga en els homes (8 polzades) que en les dones (1,5 polzades).

Continua

Condicions de bufeta

• Cistitis: inflamació o infecció de la bufeta que causa dolor, malestar o freqüència urinària aguda o crònica.
• Pedres urinàries: es poden formar pedres (càlculs) al ronyó i viatjar cap a la bufeta. Si les pedres renals bloqueixen l'orina cap a la vesícula o des de la bufeta, poden causar greus dolors.
• Càncer de bufeta: normalment es descobreix un tumor a la bufeta després de trobar sang a l'orina. El fumar cigarret i les exposicions químiques al lloc de treball provoquen la majoria dels casos de càncer de bufeta.
• Incontinència urinària: micció descontrolada, que pot ser crònica. La incontinència urinària pot derivar de moltes causes.
• Vesicó hiperactiva: el múscul de la bufeta (detrusor) s'estreny incontrolablement, fent que l'orina es filtri. La sobreactivitat del detrusor és una causa comuna d'incontinència urinària.
• Hematuria: sang a l'orina. La hematuria pot ser inofensiva, o pot ser causada per una infecció o un estat greu com el càncer de bufeta.
• Retenció urinària: l'orina no surt de la bufeta normalment a causa d'una obstrucció o activitat muscular de la bufeta suprimida. La bufeta es pot inflar per contenir més d'un quart d'orina.
• Cistocele: els músculs pèlvics debilitats (normalment des del part) permeten que la bufeta presioni sobre la vagina. Es pot produir problemes amb l'orina.
• Esmortegament (enuresi nocturna): es defineix com un nen de 5 anys o més que s'amaga al llit com a mínim una o dues vegades per setmana almenys durant 3 mesos.
• Disuria (micció dolorosa): Dolor o molèsties durant la micció a causa de la infecció, la irritació o la inflamació de la bufeta, uretra o genitals externs.

Continua

Proves de bufeta

• Anàlisi d'orina: aquesta prova bàsica de l'orina es fa ambdues rutines i quan es busquen problemes de la bufeta o dels ronyons. La primera part de la prova és un diptera. Si això és anormal, l'orina s'ha de mirar sota un microscopi.
• Cistoscòpia: Es passa un tub estret per la uretra i cap a la bufeta. Una llum, càmera i eines permeten al metge diagnosticar i tractar problemes de bufeta.
• Proves urodinàmiques: una sèrie de proves d'orina, generalment fetes en un consultori mèdic. El flux d'orina, la pressió, la capacitat de bufeta i altres mesures poden ajudar a identificar els problemes de la bufeta.

Tractaments de bufeta

• Cistoscòpia: Es passa un tub estret per la uretra a la bufeta. Una llum, càmera i eines permeten al metge diagnosticar i tractar problemes de bufeta.
• Cirurgia: El càncer de bufeta generalment requereix cirurgia. Alguns casos d'incontinència urinària i cistocele també poden ser tractats amb cirurgia.
• Cateterització de la bufeta: si l'obstrucció de l'orina és obstruïda, pot ser necessari un catèter per alleujar la pressió a la bufeta.
• Medicaments contra l'espasme: els medicaments poden ajudar a alleujar la sobreactivitat i la incontinència de la bufeta (detrusor).
• Exercicis de Kegel: l'exercici dels músculs pèlvics (com quan s'atura el flux d'orina) pot millorar la incontinència urinària.